349. Eleccions a Catalunya 2021 (3)

Reflexionar sobre les eleccions m’està permetent aprendre coses que desconeixia, com sempre que ens enfoquem en un punt concret, amb la ment oberta i la curiositat activa. L’altre dia us comentava que la meva filla votarà per primera vegada i que això, en part, m’ha fet reflexionar sobre tot plegat en veu alta. He estat pendent aquests dies de les notícies polítiques com he pogut i he intentat entendre el que anava descobrint: reconec que he acabat perdent-me moltes vegades perquè feia molt de temps que estava desconnectat. Tot i així, he sentit moltes mentides, he vist molt teatre i he copsat molta falta de respecte. He comprès que la política de masses és un dels nous circs del segle XXI i que la política real són les propostes presentades davant les institucions i les votacions que se’n deriven; i que sovint no tenen gaire a veure. He corroborat que la política de circ no m’interessa i que és nociva per l’esperit. He pogut parlar amb persones que són d’opció política molt diferent a la meva, hem contrastat opinions i els he pogut comprendre, tot i no compartir les seves opinions. I així, te n’adones que s’estan generant uns problemes al nostre territori que no van amb les persones sinó amb les ideologies. I això em preocupa. Perquè es comença llençant pedres, empresonant persones o proposant fer neteja d’altres i s’acaba per dividir una societat, un país i un món. Qui tingui orelles que escolti i entengui: les guerres, les persecucions i els genocidis passats començaren així. Si volem veure bàndols en la que està caient, tots tindrem molta culpa del que està passant. Ni el problema ve del 1714 ni tampoc de l’època de Franco, ni d’un Estatut ni d’una monarquia o d’un imperi: quan les persones no s’entenen és perquè no es volen entendre. Si et fas una foto te la fas perquè vols i té el simbolisme que té, si signes un document el signes perquè vols i diu el que diu, si convides algú a parlar en el teu espai el convides perquè vols i cerques el simbolisme que cerques, i si votes el que votes en el Parlament, el Congrès o el Senat ho fas perquè vols i ets responsable dels teus actes. He vist en dues setmanes més demagògia, mentida i espectacle que feia anys. I, al final, em pregunto: on queden les persones? No hi són. De tot cor us ho dic, no hi són. Ni els avis, ni els sanitaris, ni els científics, ni qui regenta petits comerços, ni els educadors, ni els sensellar, ni els immigrants amb papers i sense: no els he vist enlloc. He vist moltes banderes i paraigües, de tots colors. He vist molta corrupció silenciada, de tots colors. He vist molt orgull i molta ineptitud, de tots colors. He sentit molts insults, molta cridòria i molta vergonya aliena, de tots colors. He vist moltes propostes polítiques que feien vergonya, per les generalitzacions, per les mentides, i en alguns per la manca d’actualització. He anat arrencant pètals a la margarida i he acabat quedant-me sense pètals: no hi ha cap opció política que em representi, una vegada més. Davant d’aquesta realitat dantesca em queda plantejar-me el vot útil, el vot menys dolent. Però, és clar, una opció així és condicionada per la realitat punyent i acaba sent molt reduccionista: em provoca males sensacions.

Us diré una cosa: he decidit que haig de seguir la política de propostes i votacions per a què no em manipulin, perquè no val tenir opinió i no poder-la defensar amb dades concretes. He intentat tirar de l’hemeroteca i trobar algunes dades, però no és tan fàcil com semblaria que hauria de ser. Sabíeu que un partit republicà fa només uns mesos va votar específicament a favor de la partida pressupostària de la família reial? Sabríeu dir quins dos partits polítics van votar el mateix el 85% de les votacions? Sabeu si el vostre partit va votar a favor o en contra de la Llei Despenalització de l’Eutanàsia i quines formacions han obviat la universalitat de les cures pal·liatives? O sabeu qui ha fet possible que existeixi una LOMLOE sense quòrum, enmig d’una pandèmia, la noséjaquinnúmero de llei que acabarà a l’escombraria quan canvii el color polític a Madrid? Sabeu que es va debatre al Congrès sobre la corrupció política o sobre l’okupació, i que els partits polítics es van haver de posicionar? Doncs, tot això i molt més ha anat passant i no n’he sentit a parlar gaire a la campanya. És per això que m’entristeix tot plegat. Ens manipulen molt. I ens acabem dient entre nosaltres allò que no ens diríem mai de cor a cor mirant-nos els ulls.