477. Cap a terres salvatges (5)
La pel·lícula inclou altres fragments bonics d’obres literàries de les quals, amb les ulleres d’investigador privat, he pogut anar trobant els autors. Aquí us transcric alguns d’aquests:
El primer, pilar de l’opció personal del protagonista, és de Primo Levi.
“And I also know how important it is in life not necessarily to be strong but to feel strong, to measure yourself at least once, to find yourself at least once in the most ancient of human conditions, facing blind, deaf stone alone, with nothing to help you but your own hands and your own head.”
“Leí en alguna parte - y la persona que escribió esto no era un alpinista, sino un marinero -que los únicos regalos del mar eran los golpes duros y, en ocasiones, la ocasión para sentirnos fuertes. Ahora, no sé mucho sobre el mar, pero sí sé que esa es la forma en que estamos aquí. Y también sé lo importante que es en la vida no necesariamente ser fuertes, sino sentirnos fuertes, para medirnos al menos una vez, para encontrarnos al menos una vez en la más antigua de las condiciones humanas, solos frente a la piedra ciega, sorda, sin nada que nos ayude, sino nuestras propias manos y nuestra propia cabeza.“
Tolstoi amb una frase de “Guerra i pau” ens serveix per subratllar el valor de les emocions, d’allò subjectiu, propi de l’experiència individual, com a eix vertebrador de la vida:
“Si admetem que la vida humana pot ser governada per la raó, llavors destruïm tota possibilitat de vida”.
Un fragment de Doctor Zhivago de Boris Pasternak serveix per il·lustrar la màgia de la trobada personal amb la natura.
“Lara walked along the tracks following a path worn by pilgrims and then turned into the fields. Here she stopped and, closing her eyes, took a deep breath of the flower-scented air of the broad expanse around her. It was dearer to her than her kin, better than a lover, wiser than a book. For a moment she rediscovered the purpose of her life. She was here on earth to grasp the meaning of its wild enchantment and to call each thing by its right name, or, if this were not within her power, to give birth out of love for life to successors who would do it in her place.”
"Lara va caminar seguint un camí utilitzat pels pelegrins i després es va endinsar en els camps. Aquí es va aturar i, tancant els ulls, va respirar fondo l'aire amb olor de flors de l'àmplia extensió que l'envoltava. Era més volgut per a ella que els seus parents, millor que un amant, més savi que un llibre. Per un moment va redescobrir el propòsit de la seva vida. Estava aquí a la Terra per captar el significat del seu salvatge encanteri i per anomenar a cada cosa pel seu nom correcte, o, si això no estigués en el seu poder, per donar a llum per amor a la vida a successors que ho farien en el seu lloc. "
Per acabar, un fragment de “Felicidad conyugal” de Leo Tolstoy. Potser una de les raons d’acabar entenent que compartir ens fa més humans.
“I have lived through much, and now I think I have found what is needed for happiness. A quiet secluded life in the country, with the possibility of being useful to people to whom it is easy to do good, and who are not accustomed to have it done to them; then work which one hopes may be of some use; then rest, nature, books , music, love for one's neighbor - such is my idea of happiness. And then, on top of all that, you for a mate, and children, perhaps - what more can the heart of a man desire?”
“He vivido muchas cosas y creo que sé qué es necesario para ser feliz. Una vida tranquila y apartada en el campo, con la posibilidad de ayudar a gente a la que es fácil hacer el bien y que no están acostumbrados a ello. Y trabajar, espero que de forma útil. Después descansar, la naturaleza, los libros, la música, el amor al prójimo. Esa es mi idea de la felicidad. Y después, además de todo eso, tú como compañera. Y niños, quizás. ¿Qué más puede desear un hombre?”
Nota de l’autor: aquest article forma part d’una sèrie de 5 sobre el llibre i la pel·lícula. Si et venen de gust són aquests: 1, 2, 3, 4 i 5.