521. Ho tenim tot, de Joan Dausà
Joan Dausà fa poc que va treure un nou àlbum: avui m’aturo en ell.
No m’agraden totes les noves cançons, però m’agraden moltes: en centro només en les que la lletra i la música ens regalen un punt afegit. De les 10 cançons noves, hi ha 7 que em criden l’atenció i d’aquestes, n’hi ha 3 on val la pena aturar-se breument. En l’àlbum, però, hi ha cançons que expliquen aquelles primeres sensacions d’eufòria en una relació nova («I no tocava terra»), o la d’algú que ens ha deixat («No me’n vaig sense vosaltres»), cançons que parlen -ja és un clàssic en el Joan- dels vells amors («Nunca es tarde») o dels nens que creixen («Pina»). Aturem-nos, però, en les tres que segueixen.
Que vingui algú
És una bonica cançó que, tot i que es pot llegir en clau pandèmia, també parla d’aquells moments difícils on tot se’ns fa fosc. És en aquells moments, quan ens sentim més fràgils, que podem tirar de records on ens reconeixem més forts, i tornar, pas a pas, a començar de nou.
«Que vingui algú que em tregui l'angoixa del pit i enviï a la merda el neguit que em cou.
Que vingui algú que entengui tot el que no dic i enterri tot allò que he escrit.
I de nou que em netegi tot el cos, sobretot que no oblidi cap racó i que bufant tregui la pols d'aquells records on érem forts.
Que vingui algú que es quedi una estona al meu llit i apagui les veus de la nit de cop.
Que vingui algú que toqui la vida amb els dits i em digui que això té sentit.
I de nou que m'expliqui com va el joc i el color que porta bona sort i que bufant tregui la pols d'aquells records on érem forts.
Recordes quan érem forts?Agafa't a aquell record i deixa volar el cos.”
La vida és més que això
Amb una lletra preciosa, aquesta cançó ens recorda algunes de les misèries d’aquesta societat que fem entre tots i es pregunta si hi haurà quelcom més després de la mort que doni sentit a una vida que no sempre és bonica. «Mentrestant anem aplaudint misèries, esquivant l’amor, ignorant la mort» és breu i concisa, i no deixa marge a equívocs: massa idolatries en una societat de consum plena de superficialitats, on més del que tocaria oblidem que viure és donar-se als altres. La definició poètica d’una persona, humil però orgullosa, que fa en el segon paràgraf em sembla impressionant: «Si som part de l'univers on res desapareix, aqui et deixo el meu fragment, una partícula en present: no tinc més i no sóc menys.»
«Si això és la vida ja no sé si m'estimo més ser ocell i deixar-me endur pel vent o ser un cuc que no entén res i surt a veure el sol quan la pluja s'esvaeix.
Si això és la vida ja no sé si vull viure gaire temps en un món on hi ha nens tremolant enmig del mar o en un carrer de la cutat on ningú els ha preguntat el nom.
I mentrestant anem aplaudint miséries, esquivant l'amor, ignorant la mort.
Aplaudint miséries, esquivant l'amor, ignorant la mort.
Però potser amb sort la vida és més que això.
Tant de bo la vida voli més que el cos.Si això és la vida o hi ha molt més i som part de l'univers on res desapareix, aqui et deixo el meu fragment, una partícula en present: no tinc més i no sóc menys.
I mentrestant...
I ara uns ulls que ens porten lluny de tot.”
Ho tenim tot
Dóna nom a l’àlbum, i va ser el primer senzill del qual va fer videoclip: una declaració d’intencions. De to positiu, agraïnt tot allò que tenim, que és molt, ens anima a viure el moment present i no deixar per demà el que puguem fer avui. Un bon consell per anar endavant.
«Prova-ho ara. Prova-ho ara un cop més. Prova-ho ara. Fes com si no cremés.
Prova-ho ara. Que ho copiïn els nens, que s'inclinin els reis, i que flipin els vells.
Prova-ho ara. Que se't senti al carrer. Prova-ho ara. No fan falta cartells.
Prova-ho ara. Treu la pols del fusell i un cop ho hagis fet, dispara.
Ho tenim tot.
Prova-ho ara. Que rebenti el secret. Prova-ho ara. No pateixis per ells.
Prova-ho ara. Crida i salta del tren, i torna a fer-ho un cop més per si demà ja no hi ets.
Prova-ho ara. Corre camp a través. Prova-ho ara. Balla com si plogués.
Prova-ho ara. Enterra el dolor i un cop ho hagis fet, dispara.
Ho tenim tot.
Veuràs deu mil cavalls venint tots al galop i entre la pols i els crits veuràs que ric.
Ho tenim tot.»