524. Minimalisme (1)
«Love people, use things; because the opposite never works».
«Estima les persones i utilitza les coses, perquè el contrari mai funciona».
Així acaben les seves xerrades Joshua Fields Millburn and Ryan Nicodemus, els responsables de la web https://www.theminimalists.com/, amb milions de seguidors a les xarxes i diversos llibres superventes. Joshua va aparéixer fa uns dies a La Contra de La Vanguardia, i tot que no vaig poder llegir l’entrevista, cerco alguna altra que sí estigui en obert. I d’aquí vaig estirant el fil. No trigo gaire a descobrir que tenen dos documentals disponibles a Netflix: «Minimalismo. Las cosas importantes» (2016) i «The Minimalists. Less is now» (2021) i també dues TED’s, on el seu missatge és més concentrat:
TEDxWhitefish (2014) A rich life with less stuff.
TEDxFargo (2016) The art of letting go.
Tot aquest material l’he vist i, si teniu una estona, us el recomano. Jo ara he començat a escoltar els seus podcasts, a veure com evoluciona el seu pensament.
El seu missatge és senzill: ens farà bé simplificar les nostres vides. Una primera opció per aconseguir-ho és reduir les nostres pertinences. Però insisteixen que reduir-les no és l’objectiu, sinó només un mitjà. Pots desfer-te de tot i seguir sent un desgraciat (per dir alguna cosa), perquè comprar no és el problema, sinó comprar desaforadament: comprar i acumular coses no em farà sentir ni més feliç ni més complet. Les coses no omplen el nostre buit, sinó que el fan més gran. Fins aquí no és un missatge que sigui novedós per a mi, però el donen molt bé.
Pensant en aquest primer pas proposen un parell d’estratègies: una (la que acabo de començar, que no em farà mal fer una mica de buit) és durant un mes llençar el primer dia 1 cosa teva que no et calgui, el segon dia 2 coses, el tercer tres, i així successivament.. La segona estratègia (més ràpida però més estricte) consisteix en empaquetar totes les teves pertinences (totes, fins i tot els mobles) i anar traient allò que necessitis durant 21 dies (ja sabeu, en la mateixa línia que deixi de fumar en 21 dies, comenci una vida d’èxit en 21 dies, sigui una estrella del rock en 21 dies). Amb aquesta segona estratègia, en Ryan es va trobar que després de 3 setmanes encara el 80% de les seves coses continuaven dins de les caixes... sembla increïble! (per cert, d’aquesta manera de fer la batejaren Packing Party, i com hi va arribar s’explica molt bé aquí: https://www.theminimalists.com/packing/)
En tot cas, el que ens proposen és un canvi de paradigma. I no està tan lluny del que explicava la Marie Kondo en el seu programa on posava ordre arreu. La idea és preguntar-nos, per a cada cosa que tenim, si afegeix valor a la nostra vida. No necessàriament ha de ser un valor funcional, és clar, però val la pena que, si ens interroguem sobre el que tenim, siguem sincers amb les respostes que ens donem nosaltres mateixos; i deixem marxar allò que no suma. El «just-in-case» possiblement ens faci més mal que bé.
Reduir allò material només era el primer pas. Després podem anar més enllà: què coses consumeixen el nostre temps? Són coses que sumen o no? Tant en allò material, com en tot el que és intangible, la qüestió de fons és simplificar: com podria millorar la meva vida amb menys? Tot són preguntes que requereixen temps i reflexió per fer-ho bé.
Buidar és el pas previ per omplir la nostra vida d’allò que, per a nosaltres, sigui veritablement important. Es tracta de ser més autèntics i dedicar el nostre temps a allò que suma: hàbits saludables, establiment de vincles i relacions més fortes, creixement personal, contribució a la comunitat i, en el sentit més ampli, posar el nostre granet de sorra per a un món millor. Viure una vida escollida en primera persona, amb sentit, propósit i passió. Tot això és el que proposen The Minimalists, i no és poc.