628. Les Euromaidan (2)

El documental em deixa ferit, ple de malestar i horroritzat. Però ara llegeixo entre línies i penso en els pobres que creien protestaven pacíficament pel seu país, però que realment eren fets servir pels interessos de tercers, que només pensaven en afavorir els seus propis.

En les Euromaidan la Unió Europea i els Estats Units hi van jugar un paper: visites durant la revolta del Ministre d’Assumptes Exterior alemany a l’oposició, o d’un senador nordamericà als manifestants de la plaça, o de Victoria Nuland, subsecretària d’Estat per assumptes polítics dels EEUU, per donar suport als manifestants. També es va conéixer després la implicació de la Open Society Foundation de George Soros, i dels Estats Units a través de la USAID (Agència dels EEUU per al Desenvolupament International). El propi Soros es va reunir amb la majoria dels implicats i en una entrevista a la CNN el maig de 2014 va dir: “Vaig crear una fundació a Ukraïna abans que s’independitzès de Rússia, ha estat funcionant des de llavors, i ha jugat un paper important en els aconteixements actuals”. Es manipul·la l’opinió pública per aconseguir quelcom que no té a veure amb la dignitat, la llibertat o les persones.

M’assabento que al 2015 el govern de Rússia va prohibir les operacions al seu territori de la Open Society Foundation i de l’Open Society Institute. I que voleu que us digui, que ho entenc! En canvi, aquí ens reunim amb els seus dirigents i els aplaudim. Donem poder als poderosos. Que consti que l’únic que defenso és que les coses són tèrboles, que tots hi estan implicats, i que fem un pèl de fàstic com a societat. Necessito pair-ho amb calma.

Tot plegat m’indigna. Es juga amb els sentiments de les persones. Es fan saltar espurnes que mouen la població cap a on els interessos d’uns i d’altres volen. Recordem que George Soros és comerciant, guanya diners amb els aldarulls que genera, crea les condicions per a què les seves empreses facin negoci. I els Estats Units només desitgen mantenir el seu poder a Europa, simplement per a no perdre’l davant de Rússia o Xina. Tampoc són millors Rússia i la Xina. Quina hipocresia més gran que hi ha als governs del món!

Ja al final de les Euromaidan l’últim gran esdeveniment foren uns tirotejos que afectaren ambdós bàndols i que els historiadors apunten que sortiren d’edificis en poder dels manifestants: pensa malament i encertaràs. Després d’uns fets històrics que van suposar el final d’un govern i una mostra més de la barbàrie dels pobles, va venir Crimea i el Dombass, allà on la població prorussa era majoritària. No és coincidència. Ja llavors la societat ucraniana era dividida, entre els partidaris d’un acostament a Europa i els d’un fort lligam amb Rússia. Llegeixo que el més gran dels recolzaments de l’aproximació a Europa era a la capital, Kiev (amb un 75% de suport) i a l’Oest (81%). Al centre era d’un 56%, al sud i a Crimea d’un 30%, i a l’est d’un 18%. D’això se’n diu bomba de rellotgeria. També així entenem els fluxes migratoris i on es concentren els combats i les resistències en aquesta guerra. Quina pena que s’estiguin matants joves que no tenen res a veure amb els interessos que hi ha darrera de tot plegat.

Per això ara em sento malament. Quan veiem les imatges tristes de la guerra, no pensem que som al·liens al problema. Hi som de ple, i els nostres governants també, per omissió o covardia. Les arrels del conflicte es troben en interessos ocults, d’uns i dels altres, i d’una guerra freda que mai va acabar realment. Nosaltres assistim com a espectadors d’un ball de titelles que mata i destrueix perquè a algú, amb més poder i més diners, l’interessa. Costa no deixar-se portar per les cròniques interessades d’una guerra. Costa no caure en la solidaritat de banderola i clic. Costa no mirar el món amb els ulls dels poders mediàtics. Quina diferència hi ha entre el que ara tenim i el que hi havia abans de la primera o de la segona guerra mundial? Quina diferència hi ha entre això i la Guerra dels Balcans? De veritat hem après alguna cosa? Donen ganes de migrar a una cabana lluny de la civilització i aïllar-se dels problemes del món. Perquè és difícil trobar alguna cosa que no estigui corrompuda pels diners o els interessos d’algú que mou els nostres fils.