667. Els etruscs
Veig un documental del Canal Arte sobre els etruscs que m’agrada força, potser perquè m’ensenya coses que no sé i em semblen interessants, potser perquè estic mig de vacances i veure un documental m’obre portes al coneixement i a la imaginaciò. He anotat coses a explorar i coses a visitar. Poso ordre a les idees que he anat anotant.
Els etruscs foren una cultura important al Mediterrani entre els segles IX i el I a.C. Pel que veig van ocupar gran part d’Itàlia i també la illa de Còrsega. Acostumats a parlar sempre dels grecs i dels romans, qualsevol altra cultura mediterrània m’atrau.
Els etruscs van desaparèixer bàsicament absorbits després d’oferir molta resistència contra els romans, tot i que també els celtes van conquerir algunes ciutats etrusques del nord. Es poden distingir diverses etapes en la seva cultura, una primerenca anomenada villanovense, i després una orientalista d’influència grega, i després una arcaica i una clàssica. En la primera (segles IX i VIII aC) els enterraments són bàsicament necròpolis foradades a la pedra, es cremen els cossos i es posen dins les cendres i algunes pertinences. Després es construiran túmuls on es dipositaran diverses generacions de la mateixa família i ja es van veient construccions cada vegada més elaborades, fins i tot amb parets, càmeres i pintures.
Escolto que es creu que la cultura etrusca estava distribuida en un total de 12 ciutats independents que mantenien una certa unitat, especialment perquè representants d’elles es trobaven una vegada l’any a Orvieto, que es creu que era on hi havia el Fanum Voltumnae, el santuari federal (com si fos un vaticà catòlic, però etrusc). 12 ciutats, un entremig entre les 12 tribus d’Israel i les grans polis gregues autònomes. Si es vol fer turisme etrusc, sembla que cal visitar sí o sí Marzabotto (la més al nord), Cerveteri, Tarquinia, Orvieto, Populonia, i el Museu Etrusc a Roma. L’economia dels etruscs es basava fonamentalment en el ferro i el vi i es tenen proves de l’intercanvi econòmic entre celtes i etruscs fins ben al nord de França. L’alfabet etrusc és com el grec, amb les lletres girades però mantenint el sentit de l’escriptura, de dreta a esquerra (no només els àrabs escriuen “al revés”). Sabem llegir la llengua però no el significat de moltes paraules.
Els etruscs foren un poble profundament religiós i, com els egipcis, creien que els morts feien un viatge al més enllà. En el documental es mostren algunes de les espectaculars obres d’art que ens han arribat de la seva cultura: les ordeno cronològicament. Però abans m’aturo a Marzabotto que potser per ser més al nord faria més pal visitar-la, però on hi ha les restes de l’antiga ciutat etrusca de Kainua, del segle V aC. Sabem que aquesta ciutat estava orientada cap a la sortida del sol en el solstici d’estiu. Els etruscs dividien la volta del cel en 16 sectors, cadascun dominat per un déu, i així van dividir aquesta ciutat. De fet, hi ha referències de dos temples a les restes de la ciutat, i cada temple dedicat a un déu diferent està on tocaria segons el sector de la volta celeste.
El sarcòfag dels esposos (sVI aC) fet de terracota (molt semblant al sarcòfag del Cerveteri, del museu del Louvre, del mateix lloc i del mateix autor) mostra l’estatus igualitari entre homes i dones.
Les làmines de Pyrgi (sV aC) són tres làmines d’or amb inscripcions, dos en etrusc i una en fenici que és la traducció d’una de les dues primeres. Serien, salvant les distàncies, la pedra Rosetta dels jeroglífics egipcis. Tant el sarcòfag dels esposos com les làmines de Pyrgi són visitables al Museu Nacional Etrusc de Roma.
La Tomba dels Lleopards. (sV aC) mostra un simposi (un banquet) sota uns lleopards i és una bona mostra de l’status igualitari entre homes i dones en la societat pública dels etruscs.
La Tomba dels Relleus (s IV aC) és en un hipogeu (tomba subterrània) sota un túmul a Cerveteri.
La Tomba dels Escuts (s IV aC) conté la Vèl·lia Spurinna o Velcha, la Gioconda Etrusca, una de les pintures etrusques més famoses, que mostra (una vegada més) el paper important de la dona a la vida pública de la societat etrusca.
El Liber Linteus Zagrabiensis (el llibre de lli de Zagreb, segle I aC) (o Liber Agramensis) es va utilitzar per cobrir el cos d’una mòmia femenina quan segurament ja ningú entenia el text. Ens ha arribat perquè va estar a Egipte, perquè el clima d’Itàlia no hagués permès la seva conservació. Es tracta del text més llarg conegut en llengua etrusca i l’únic llibre antic que s’ha conservat en lli. Són unes 13 mil paraules en tintes vermella i negra escrites en 230 línies en una dotzena de columnes verticals que semblen un calendari ritual.
Com veieu, tot plegat una meravella.