671. La muralla medieval de Barcelona (2)
La Barcino romana era envoltada per una muralla. Però ja al segle XI la ciutat havia crescut molt i havia superat el recinte emmurallat. El 1285 Pere II el Gran va ordenar construir una nova muralla per fortificar i consolidar la nova ciutat, pensant també en el perill que suposava l’entrada de tropes franceses a Catalunya que ja llavors atacaven Girona. Així va ser com es va dissenyar una nova muralla que arribava (agafeu-vos fort!) fins el Born, la Plaça Urquinaona, La Rambla i el Mar: us la imagineu? Llegeixo que en la construcció d’aquesta nova muralla (a finals del segle XIII i principis del XIV) hi va tenir un paper essencial el Consell de Cent, que conec més pel nom del carrer actual que pel que era antigament. Llegeixo que era una institució de govern de 100 membres que va existir a diferents ciutats (la primera, Jaca) i que a Barcelona va administrar la ciutat entre els segles XIII i el XVIII: 500 anys vigent i ni idea!
Tot espai protegit per muralles disposa d’uns passadissos per passar-ne a través, que són els portals: en aquesta fase de construcció es feren 9 portals a la muralla, 5 dels quals eren a La Rambla: de dalt a baix, les portes de Santa Anna, la Portaferrissa, la de la Boqueria, la de Trentaclaus i la de Framenors. Així, doncs, la Rambla fou a partir del segle XIII el límit de Barcelona que tancava la ciutat medieval. Aquestes cinc portes estan indicades sutilment avui dia amb unes faroles especials que tenen cinc braços: a Barcelona són així de romàntics! Quina pena no saber-ho abans!
A partir de 1369 la muralla es va ampliar per l’altra banda per incloure el Raval i les drassanes. Així, doncs, a més dels portals ja esmentats de La Rambla, s’hi deixaren en el perímetre exterior el Portal de Mar, el Portal de Sant Daniel, el Portal Nou, el Portal de Jonqueres, el Portal dels Orbs o de l’Àngel, el Portal de Sant Sever, el Portal dels Tallers, el Portal de Sant Antoni, el Portal de Sant Pau i el Portal de Santa Madrona.
Llegeixo que durant el segle XVII el traçat de la muralla es va mantenir pràcticament intacte, malgrat que l’avenç de l’artilleria va comportar la construcció de baluards, l’enderroc de moltes torres i la desaparició d’alguns portals (com els de Sant Pau, Tallers, Sant Sever i Jonqueres). El canvi més significatiu es va produir al segle XVIII amb l’aixecament de la Ciutadella. Ja al XIX es va obrir un nou portal al capdamunt de la Rambla i es va fer el nou Portal de Mar.
La ciutat, que es considerava ofegada per les muralles medievals, va enderrocar-les l’estiu de 1854 (la gran inundació que us vaig comentar en l’article anterior arribaria només 8 anys després). O sigui, que Barcelona va tenir unes muralles medievals fins a meitat del segle XIX! Us imagineu ara una ciutat turística com la que tenim amb unes muralles del segle XIV? Jo fliparia i molt: seria un Carcasona a lo bèstia!
Per a nosaltres avui dia, amb la configuració moderna dels carrers, les 3 primeres portes de La Rambla ens són lògiques; en canvi, les dues darreres no tant. Per això en faig una mica de cerca.
El Portal de Trentaclaus o dels Ollers era on ara hi ha la Plaça del Teatre, just davant del carrer Escudellers. Se’n deia de Trentaclaus per les trenca claus que adornaven la porta de fusta que hi havia al pas. Se’n deia dels Ollers perquè aquí era on treballaven els mestres terrissaires, que feien olles i escudelles, entre d’altres peces de ceràmica. A una banda, tenim el carrer dels Escudellers (ara s’entèn el nom, oi?) i a l’altre el carrer Arc del Teatre de la Rambla (on encara es conserva un fragment de la muralla en un aparcament).
El Portal de Framenors o de la Drassana estava prop del Monument a Colom i se’n deia així perquè estava a tocar de l’antic convent dels franciscans. Aquest convent de Sant Francesc o framenors va ser enderrocat al segle XIX i estava, en part, on ara hi ha la plaça del duc de Medinaceli, a mig camí entre La Rambla i la Basílica de la Mercè. Tot té més sentit quan saps una mica la història darrere.
De la resta de portals del perímetre m’aturo en un parell de curiositats. La primera és que avui dia és possible passar a través d’un portal de la muralla medieval de Barcelona, i és que es va conservar el de Santa Madrona, que és accessible al Paral·lel, a tocar de les Drassanes.
L’altra curiositat és el per què del nom del Portal de l’Àngel. El Portal dels Orbs (dels cecs) és del 1343 i se’n deia així perquè molts pobres i cecs que malvivien al voltant del Convent de Jesùs (al carrer Aragó, entre el Passeig de Gràcia i el carrer Pau Claris) arribaven a la ciutat per aquesta porta. Al segle XV la suposada aparició d’un àngel a Sant Vicent Ferrer, i el fet que es va construir una mini capella que commemorava el miracle al propi portal, va fer que canviés de nom. Encara avui dia hi ha una tercera versió de l’àngel a la façana lateral del Banc d’Espanya. Ho expliquen molt bé aquí.
I, de moment, això és tot. Ara ja tenim ganes de tornar a passejar pels carrers de La Rambla, també per Santa Madrona, localitzar els fanals de cinc braços i imaginar els portals.