767. Valentí Fuster
Llegeixo una entrevista a Valentí Fuster, un cardiòleg reconegut arreu del món. N’extrec algunes de les seves reflexions.
“Tengo el concepto de las cuatro t: tiempo para reflexionar cada día, es fundamental; talento a descubrir, es decir, cuál es la mejor inversión que podemos hacer, nunca salir de lo que tú realmente conoces y puedes hacer bien; transmitir positividad, más que estar perdiendo su tiempo y energía quejándose de todo; y el cuarto es tutoría, yo trabajo muchísimo con gente joven. Luego hay las cuatro a, que es cómo tú transmites a la sociedad lo que aprendes para mejorar la sociedad. Básicamente, una actitud: a todos los problemas que uno tiene, vamos a intentar tener una solución. El segundo es el altruismo, que es fundamental en nuestras vidas y nos da mucha más fuerza para todo. Lo otro es aceptar cómo eres y quién eres. Y la cuarta, la autenticidad: yo estoy hablando contigo ahora y esta noche llegaré a casa y soy la misma persona, no voy a cambiar. Todo esto es mi guía.”
Em cal pensar una mica sobre les quatre t i les quatre a.
Les quatre t’s: temps, talent, transmissió, tutoria. Dedicar temps a reflexionar, concentrar-nos en els propis talents (allò que sabem fer bé), transmetre positivisme (millor això que anar de negatiu per la vida) i tutoritzar, és a dir, guiar a d’altres més joves. Les quatre t’s es poden aplicar perfectament en l’entorn educatiu: de fet, en qualsevol entorn.
Les quatre a’s: actitud, altruisme, acceptació i autenticitat. Actitud de trobar solucions, ser altruistes (no només mirar-nos el melic sinó també les necessitats dels altres), acceptar-nos i ser autèntics (ser senzills i sempre iguals amb tothom).
Les quatre t’s i les quatre a’s ens poden ajudar a ser millors persones i a viure més feliços.
“Tengo emails cada dos minutos y uno piensa: si todos estos websites se fueran, a lo mejor viviríamos más tranquilos. La tecnología nos está llevando a un mundo acelerado, competitivo, de urgencia y nos olvidamos de lo que más a largo plazo es más importante en nuestras vidas.”
L’Albert Bosch d’això en diu la brúixola: caminar sempre endavant, assaig i error, caure i tornar-se a aixecar, però sempre amb les línies mestres clares. Què volem fer? On volem arribar? Per què ho fem? En Valentí Fuster en diu coses a llarg termini. Què és realment important per a nosaltres? No ho oblidem i actuem en conseqüència.
“Vivimos en una sociedad de consumo y esto nos priva de lo importante a largo plazo: la importancia de la calidad de vida más que de la cantidad de vida.”
Pensava aquests dies en com reduir les coses que faig (que ja de per si, per a mí, són poques) i com dotar-les de més sentit. És a dir, cercava reduir la quantitat i augmentar la qualitat. No vaig errat. Però “del dicho al hecho hay un gran trecho”: de vegades, no sabem com i els compromisos o activitats ocupen massa el nostre temps lliure per poder-les, simplement, gaudir amb tot el sentit. És aquesta una de les cerques personals en les quals em trobo darrerament.
“Estamos acribillados por el tiempo y la competitividad. La tecnología lo que ha hecho es prolongarnos la vida, pero la sociedad de consumo nos ha acelerado de tal manera que los factores de riesgo hacen que tengamos más enfermedad, pero la podemos curar más porque tenemos tecnología.”
El temps i la competitivitat, massa presents en la societat actual. Sort que la competitivitat en la nostra professió no ens apreta gaire. En canvi, sí ho fa i molt, el temps. Sovint només tenim temps d’apagar focs: en el món educatiu és difícil mantenir unes línies mestres que donin sentit a tot el que fem.