979. Un amfibi particular

Us comparteixo dues notícies de ciència més que m’han sorprès darrerament.

La primera ens parla d’un vertebrat prou especial... Un amfibi que amamanta i te cura de les seves cries?Un amfibi que es reprodueix amb fecundació interna? No és broma, no. Transcric alguns fragments de la notícia.

«Los libros de texto dicen que hay dos grupos principales de anfibios. No mienten: los anuros, los sin cola (ranas, sapos...) y los caudados, con cola (salamandras y tritones) representan la mayoría de esta clase de animales. Pero hay un tercer orden, el de los gimnofiones, o cecilias, que viven en las zonas húmedas ecuatoriales y subtropicales. En los manuales escolares se destaca que todos los anfibios son ovíparos y no suelen cuidar de sus crías ni alimentarlas. Sin embargo, en Brasil, bajo los cultivos de cacao, se ha descubierto una cecilia que no abandona sus huevos y que, cuando eclosionan, alimenta a sus pequeños con un líquido blanquecino rico en grasas y azúcares hasta que se desarrollan por completo. La lactancia parece que no es exclusiva de los mamíferos.

Hay otra diferencia con las ranas o las salamandras, los machos de las cecilias usan un órgano llamado falodeo, similar a un pene, para la fertilización interna, cuando en los demás anfibios es externa. Y un detalle más: la enorme plasticidad reproductora de los anfibios se completa en los gimnofiones con la existencia de especies ovíparas, en las que el desarrollo embrionario ocurre dentro de los huevos, y en cambio, otras vivíparas, que sienten crecer a sus crías en su interior, en el oviducto. La Siphonops annulatus es una de las 39 especies que hay en Brasil. A ojos europeos parece una lombriz, aunque en América las llaman culebras ciegas. En su evolución y adaptación al medio, perdieron, además de la vista, sus patas. Pero desarrollaron tentáculos con una red de mecanorreceptores y quimiorreceptores que suplen la falta de los otros sentidos. Es ovípara, pero no abandona sus huevos tras la puesta. Se queda con ellos, los rodea con su cuerpo y espera.

La descendencia de la S. annulatus crece hasta un 135% en su primera semana fuera del huevo. Estas cecilias son de color azul plomo, pero una vez ponen los huevos empiezan a virar hacia el blanco. Adquieren el color blanquecino porque tienen muchas gotitas de lípidos dentro de las células de la epidermis de la piel. Y las crías se alimentan de la última capa de la piel que suele cambiar cada semana.»

Aquesta bèstia emet la «llet» per unes cèl·lules de l’oviducte i ho fa a demanda, per contacte i com a resposta a certs sons. De fet, no és realment llet ni surt de les glàndules mamàries, però sí que surt d’unes glàndules. El que és és un líquid blanquinós que és bàsicament lípids, àcids grassos de cadena llarga (àcid palmític i esteàric és el 98%); per comparar-ho bé la llet de vaca està composta d’això només en un 40%: vamos, que és un líquid purament energètic. Impressiona la diversitat de la natura que acaba sent inclassificable.

Mireu el vídeo que és digne de sorpresa.

L’altra notícia de ciència la conec a partir de la notícia publicada a El País «Una nueva estrategia para curar enfermedades en un día y para siempre: el silenciamiento epigenético»

Fins ara quan havíem d’anul·lar un gen concret defectuós fèiem teràpia gènica amb tècniques més clàssiques o més vanguardistes, totes trencadores. Imagino que ara amb tècniques CRISPR tot deu ser més fàcil. Però el que llegeixo en aquesta notícia és revolucionari, pel que és i pel que afegeix Manel Esteller, per a mí l’expert espanyol en epigenètica. L’equip italià implicat va aconseguir silenciar un gen associat a nivells elevats de colesterol afegint petites molècules en el DNA, és a dir, modificant-lo epigenèticament. «Estos resultados sugieren que es posible solucionar problemas crónicos de salud en un solo día y para siempre.» Manel Esteller explica que avui dia hi ha ja 9 fàrmacs epigenètics aprovats. I això m’al·lucina: l’epigenètica que va aparèixer en el món científic per donar una nova vida a l’herència dels caràcters adquirits de Lammarck, acabarà servint per curar malalties sense tocar el nostre llibre d’instruccions. Temps al temps.