196. Conviure amb la incertesa (II)

Vaig publicar en el número 186 una reflexió amb títol «Conviure amb la incertesa» (si no l’has llegit i et ve de gust fer-ho, pots clicar aquí). És un dels meus darrers escrits que més persones han llegit suposo que, entre d’altres coses, perquè el meu company de viatge Félix Pardo en va fer ressó. Curiosament ell publicava un escrit de temàtica molt similar en un mitjà de comunicació el dia després (i que interpreto que ja era escrit feia dies), de títol «Sobre la incertesa». Aquesta feliç coincidència és la que m’ha permés aprendre i créixer del Félix, molt més cultivat que jo en les humanitats i el coneixement filosòfic.

Em ve de gust transcriure aquí un parell de fragments del seu escrit:

«Protàgores, el sofista més famós de l’Antiga Grècia, va ser el primer a vindicar la incertesa en afirmar que l’home és la mesura de totes les coses, un principi que vol dir que les coses són allò que a cadascú li semblen, i en conseqüència una cosa pot ser alhora el mateix i el seu contrari, veritat per a uns i mentida per als altres. La fonamentació filosòfica d’aquest principi la trobarem en dos filòsofs empiristes, Berkeley i Hume: el primer va argumentar que no podem distingir les propietats de les coses observades de les sensacions que produeix en l’observador la seva percepció, i el segon va refutar la causalitat com a connexió necessària entre les coses i la va fonamentar en el costum. I la carta de naturalesa d’aquest principi la va donar Heisenberg, un dels pares de la mecànica quàntica, quan va demostrar la relació d’incertesa entre totes les coses, la qual assenyala que el fet d’observar una partícula subatòmica modifica el seu estat.»

Em meravella que un filòsof del segle IV aC ens arribi als nostres dies amb el seu «Homo mensura» i alhora descobreixo que hi ha un cràter a la Lluna que ens recorda el seu valor. Aquestes dues paraules seves són el recordatori més breu de la importància de la mirada, la nostra i la compartida, i encara més, de l’empatia a l’hora de valorar qüestions socials que ens afecten a molts... i venen d’un pensador de fa 24 segles! És necessari recordar-nos que hi ha una subjectivitat inherent a la valoració dels fets de la vida que, d’alguna manera, estem tornant a parlar dels angles cecs a que feia referència en el text 192. És tan bonic veure que reflexions individuals acaben convergint! 

Llegeixo a la Wikipedia que Protagòres també ens va deixar una proposició d’agnosticisme: «Respecte als deus, no tinc mitjans de saber si existeixen o no, ni quina és la seva forma. M’ho impossibiliten moltes coss: la foscor de la qüestió i la brevetat de la vida humana». És veritat que no hi ha manera de saber res del cert, i més si és l’home la mesura de les coses. En tot cas, jo diria que no és tan important saber com creure i experimentar, dues accions que són més humanes que no pas el saber, sobretot si considerem com cert allò que deia Sócrates de «Només sé que no sé res» o, si voleu, «És més el que no sé que el que sé». Al final, en qüestions de Déu, les creences et poden portar a dogmatismes, fonamentalismes o incoherències vitals; de manera, que experimentar Déu és veritablement la única sortida. Però, és clar, és una qüestió purament subjectiva i individual, que adquireix més valor no tant per la seva inqüestionablitat sinó per donar resposta a una necessitat.

Destacaria un segon paràgraf:

«La incertesa apareix en la segona lletra de l’acrònim anglès VUCA; una lletra que correspon a la paraula “Uncertainty”. Amb aquest concepte es vol descriure i analitzar els escenaris caracteritzats per la seva volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat, i s’ha aplicat a les situacions viscudes des de la fi de la Guerra Freda, com la caiguda del mur de Berlín (novembre 1989), els atemptats de les Torres bessones a Nova York (setembre 2001) i la crisi de les hipoteques subprime als EE. UU. (octubre 2007).» 

En Fèlix introdueix un acrònim que desconeixia, molt útil per a una mirada diferent dels contextos, siguin del tipus que siguin(socials, econòmics, educatius). Llegeixo que la resiliència, un dels valors que més m’ha ocupat darrerament en pensaments educatius, és un valor integrador i essencial a les persones que esdevenen líders en aquests contextos. VUCA és ple de matisos. La volatilitat em porta al concepte de liquiditat de Bauman. La incertesa em recorda la fragilitat i la humilitat que haurien de ser nostres targes de presentació. La complexitat em transporta a la globalitat de la societat actual i moltes de les seves problemàtiques i, per tant, a la necessitat de la interrelació i la interconnexió d’aproximacions per posar-hi remei. L’ambigüitat em subratlla el perill dels estereotips i les etiquetes que omplen de prejudicis els nostres espais d’ignorància. Amic Félix, m’has donat feina per una bona temporada.