És matí de dissabte i ens escapem, de nou, a Barcelona: un parell d’horetes de complicitat, d’un simple passejar... i mirar, i respirar. Comencem el camí per espais coneguts, i poc a poc la mirada va descobrint nous detalls, nous carrers, noves històries. Mentre espero que la Bea torni amb un Mocca Frapuccino a les mans, me n’adono d’unes columnes que no havia vist abans: a la xarxa trobo que són del terrat del Palau Moja. Està clar que passejant per aquí no havia aixecat la vista al cel: mal fet si camines per la Ciutat Comtal.