Fa molt temps vaig llegir un llibre amb títol «Les veus del desert» que, entre d’altres coses, explicava algunes tradicions dels aborígens australians. Entre les que recordo, el que més em va cridar l’atenció fou saber que ells no celebren els aniversaris com a tals, perquè no hi ha res a celebrar en el simple pas del temps.
Hola Joel, darrerament em costa poder-te llegir perquè tinc tanta feina, i estic taaaant esgotada..... Suposo que, el títol m'ha estirat una mica més avui. I només començar el text m'has recordat un llibre que em va encantar: Les veus del desert. Em van agradar tantes coses d'aquest llibre... Recordo especialment la idea d'educació en comunitat dels infants i també la visió positiva dels fets (com estar ple de mosques). Em va deixar petjada. Respecte al pas del temps: crec que aquests dies de confinament hi ha molts pensaments entorn a com passa el temps. I coincideixo plenament amb tu: no omés es tracta d'anar fent anys. Però suposo que l'etapa vital en la que ens anem trobant i que ve "sola" també ajuda a veure les coses d'una certa manera. Vull dir, a la joventut ho vius tot en una muntanya russa d'emocions i ara, desde una suposada maduresa, és més fàcil prendre decisions reposades, gaudir dels ocells i no deixar-te endur tant pels altres.
Bé, i amb tot això, no vull oblidar-me de dir-te: FELICITATS! Des de la distància però amb carinyo!
Quina reflexió més bonica, m'ha arribat al cor. He de reconèixer que jo no m'he llegit "Les veus del desert" però veig que és un llibre que val la pena llegir, així que me l'apunto!
M'agrada la idea de celebrar els aprenentatges més que no pas els anys, ja que en els primer tu n'ets el protagonista, qui té un paper actiu; mentre que en el segon tu no decideixes res i només hi tens un paper passiu.
Així doncs, com m'he donat per "aludida" en les teves paraules i jo també crec que val més una trucada que un missatge de WhatsApp (tot i que jo els missatges que rebo els interpreto con un "eh, sóc aquí, pots comptar amb mi"), he pensat que estaria molt bé trucar-vos per parlar sobre el que hem après, els nous descobriments, els canvis en la nostra rutina, etc. A més a més de felicitar-nos pels aniversaris, seria una bonica "nova tradició" fer balanç d'aquest any que ha passat en les nostres vides i saber què ens ha fet madurar i créixer com a persones, no?
Què et sembla la proposta? T'hi animes?
Una abraçada fortíssima 🤗 i molts petonets 😘 per la Bea i els "no tant" pekes!
Hola Joel, darrerament em costa poder-te llegir perquè tinc tanta feina, i estic taaaant esgotada..... Suposo que, el títol m'ha estirat una mica més avui. I només començar el text m'has recordat un llibre que em va encantar: Les veus del desert. Em van agradar tantes coses d'aquest llibre... Recordo especialment la idea d'educació en comunitat dels infants i també la visió positiva dels fets (com estar ple de mosques). Em va deixar petjada. Respecte al pas del temps: crec que aquests dies de confinament hi ha molts pensaments entorn a com passa el temps. I coincideixo plenament amb tu: no omés es tracta d'anar fent anys. Però suposo que l'etapa vital en la que ens anem trobant i que ve "sola" també ajuda a veure les coses d'una certa manera. Vull dir, a la joventut ho vius tot en una muntanya russa d'emocions i ara, desde una suposada maduresa, és més fàcil prendre decisions reposades, gaudir dels ocells i no deixar-te endur tant pels altres.
Bé, i amb tot això, no vull oblidar-me de dir-te: FELICITATS! Des de la distància però amb carinyo!
; )
Hola Joel,
Quina reflexió més bonica, m'ha arribat al cor. He de reconèixer que jo no m'he llegit "Les veus del desert" però veig que és un llibre que val la pena llegir, així que me l'apunto!
M'agrada la idea de celebrar els aprenentatges més que no pas els anys, ja que en els primer tu n'ets el protagonista, qui té un paper actiu; mentre que en el segon tu no decideixes res i només hi tens un paper passiu.
Així doncs, com m'he donat per "aludida" en les teves paraules i jo també crec que val més una trucada que un missatge de WhatsApp (tot i que jo els missatges que rebo els interpreto con un "eh, sóc aquí, pots comptar amb mi"), he pensat que estaria molt bé trucar-vos per parlar sobre el que hem après, els nous descobriments, els canvis en la nostra rutina, etc. A més a més de felicitar-nos pels aniversaris, seria una bonica "nova tradició" fer balanç d'aquest any que ha passat en les nostres vides i saber què ens ha fet madurar i créixer com a persones, no?
Què et sembla la proposta? T'hi animes?
Una abraçada fortíssima 🤗 i molts petonets 😘 per la Bea i els "no tant" pekes!
*ESTER*