175. El qüestionari de Proust (1)

Coneixeu el qüestionari de Proust? Jo vaig saber què era fa uns mesos: és un test de personalitat que es feu popular al segle XX i que Proust va respondre amb 13 anys. Alguns personatges famosos també van respondre aquest o algun de semblant com Oscar Wilde, Karl Marx, Arthur Conan Doyle o Paul Cézanne. Amb 47 jo encara no l’he respost, però no em sembla tasca senzilla. Al principi decideixo només compartir-vos-ho per si algú en troba utilitat: potser per una trobada famliar diferent? Pensem que coneixem als més propers i de ben segur que ens sorprendrien moltes de les seves respostes. Finalment, penso en fer l’exercici de respondre’l: durant el procés em confirma la meva ignorància sobre moltes coses, però alhora constato que m’ajuda a pensar sobre mi mateix.

El test:

1. ¿Principal rasgo de su carácter? 2. ¿Qué cualidad aprecia más en un hombre? 3. ¿Y en una mujer? 4. ¿Qué espera de sus amigos? 5. ¿Su principal defecto? 6. ¿Su ocupación favorita? 7. ¿Su ideal de felicidad? 8. ¿Cuál sería su mayor desgracia? 9. ¿Qué le gustaría ser? 10. ¿En qué país desearía vivir? 11. ¿Su color favorito? 12. ¿La flor que más le gusta? 13. ¿El pájaro que prefiere? 14. ¿Sus autores favoritos en prosa? 15. ¿Sus poetas? 16. ¿Un héroe de ficción? 17. ¿Una heroína? 18. ¿Su compositor favorito? 19. ¿Su pintor preferido? 20. ¿Su héroe de la vida real? 21. ¿Su nombre favorito? 22. ¿Qué hábito ajeno no soporta? 23. ¿Qué es lo que más detesta? 24. ¿Una figura histórica que le ponga mal cuerpo? 25. ¿Un hecho de armas que admire? 26. ¿Qué don de la naturaleza desearía poseer? 27. ¿Cómo le gustaría morir? 28. ¿Cuál es el estado más típico de su ánimo? 29. ¿Qué defectos le inspiran más indulgencia? 30. ¿Tiene un lema?

Les meves respostes:

1. Principal tret del meu caràcter?

Jo diria que el perfeccionisme, amb tot allò bo i tot allò dolent que comporta: de vegades, ho gestiono positivament i d’altres m’arrossega negativament. Amb els anys me n’adono també que sóc un rondinaire: de vegades, faig gràcia, i d’altres faig pena, o por, que és pitjor.

2. Quina qualitat aprecio més en un home?

La bondat, sens dubte. Em meravellen les bones persones, aquelles que deixen anar el seu amor allà on van.

3. Quina qualitat aprecio més en una dona?

Per què hauria de separar homes i dones per parlar del que aprecio en un ésser humà? Aprecio el mateix. Però al llarg dels anys he descobert que incorporo a la meva conducta alguns micromasclismes i confesso que no m’agrada gens el feminisme portat a l’extrem. De fet, tampoc m’agrada el masclisme, en cap de les seves variants, moderades o extremes.

4. Què espero dels meus amics?

Sinceritat per damunt de tot. Em penso que em seria més fàcil perdonar-los una manca de fidelitat a la nostra amistat que una manca de sinceritat. Que digui això és que respecto que em portin la contrària si ho consideren adient: la hipocresia en una amistat seria massa punyent.

5. El meu principal defecte?

Preguntar-li a un perfeccionista quin és el seu principal defecte és com obrir la caixa de Pandora. En tinc molts de defectes i de la majoria en sóc conscient i em fustigo per ells. Si n’hagués d’escollir un, escolliria el meu principal tret, el perfeccionisme: portat a l’extrem pot extreure el millor d’una persona o portat a l’altre, el pitjor, tal com és la pròpia humanitat.

6. La meva ocupació preferida?

Gaudir d’un temps de serenor llegint un llibre enriquidor en un entorn natural ple de pau, acompanyat d’algun dels meus éssers més estimats. Ho faig poquíssim, però quan ho faig experimento una connexió especial amb allò que ens transcendeix.

Nota de l’autor:

Aquest article forma part d’una sèrie dedicada a Marcel Proust.

Si t’interessa, el repàs al qüestionari de Proust s’estén al llarg de 3 articles: el 175, el 176 i el 177. També he publicat 2 articles sobre el famós fragment de la “Magdalena de Proust”: el 271 i el 272.