177. El qüestionari de Proust (3)
Tercera i darrera part de les meves respostes.
19. Un pintor?
Com que sóc un gran desconeixedor de l’art pictòric és difícil dir quelcom amb criteri. La meva obra de referència era la Capella Sixtina de Miquel Àngel. Em criden l’atenció estils tan diferents com els de Dalí, Monet i Caravaggio.
20. Un heroi de la vida real? No en podria dir un de sol. Admiro als que el Papa Francesc anomena els sants de la porta del costat: les bones persones que ho fan tot pels altres i no recriminen res, que sempre tenen pels altres un somriure i una paraula d’ànim. El fet és que sé que n’hi ha, que existeixen, però ara no en tinc cap en ment: són tan humils que no et quedes ni amb les seves cares ni amb els seus noms, però saps que no són producte de la teva imaginació: els has vist. Sí, aquesta és la meva resposta. Un heroi de la vida real: les bones persones del món d’avui.
21. Un nom?
M’agraden els noms dels nostres fills; i també els de les nostres gosses i gates. Entre els noms literaris m’atrau el de Sherezade.
22. Quin costum aliè no suporto?
Haver de regatejar els preus de les coses: no ho entenc i no m’agrada.
23. Què és el que més detesto?
La hipocresia i el safareig com a mitjà de vida.
24. Una figura històrica que em posi mal cos?
Els poderosos que foren tirans i bàrbars al llarg de la història. N’hi va haver uns quants. Potser darrerament els caps de genocidis africans i Hitler.
25. Un fet d’armes que admiri?
Estic en complet desacord de les indústries d’armament a casa nostra i arreu del món: així que no seria lògic que admirés un fet d’armes. Després de créixer amb John Rambo i considerar-ho normal fins fa una dècada, ara només veuria un documental sobre la llegendària (i no sé si real) guerra de Troia i sobre la Segona Guerra Mundial.
26. Quin do de la natura desitjaria tenir?
Fluir, com peix a l’aigua o com au al cel: escapar del fregament i del pes del cul i desplaçar-me pels fluids amb rapidesa i elegància.
27. Com m’agradaria morir?
Dormint però conscient, de la mà d’algú estimat.
28. Quin és l’estat més típic del teu ànim?
Serè (tendint a seriós) i pensatiu.
29. Quins defectes m’inspiren més indulgència?
Quan jo recordo que tinc una bona pila de defectes, qualsevol defecte d’un altre em sembla irreprotxable.
30. Un lema?
Quan era jove en tenia dos que em servien per no deixar-me vèncer per l’apatia: Carpe diem i l’Univers conspira. Ara, el que més em repeteixo és una variant del segon: Confia.
Nota de l’autor:
Aquest article forma part d’una sèrie dedicada a Marcel Proust.
Si t’interessa, el repàs al qüestionari de Proust s’estén al llarg de 3 articles: el 175, el 176 i el 177. També he publicat 2 articles sobre el famós fragment de la “Magdalena de Proust”: el 271 i el 272.