176. El qüestionari de Proust (2)
Continuo contestant-me les preguntes.
7. El meu ideal de felicitat?
Natura, serenor i éssers estimats: el cóctel perfecte per sentir-se connectat amb Déu.
8. Quina seria la més gran de les desgràcies?
Crec que seria perdre els nostres tres fills. És un horitzó que el meu cap no contempla.
9. Què m’agradaria ser?
M’agradaria ser una bona persona de veritat, una persona bondadosa: senzilla, humil i sempre implicada a fer la vida dels altres millor. Dins meu crema una mena de flama plena de ràbia continguda que quasi sempre sembla apagada, però que es revifa tan fàcil com descontroladament, i això esdevé per a mi una gran esquerda que separa la meva serenor amb una plena bondat.
10. En quin país voldria viure?
En el que visc no: ni Catalunya, ni Espanya, ni tan sols Europa. Fa molts anys que renego de tant nacionalisme de qualsevol color. El meu país és el planeta Terra. Un país actual que ja fa uns anys que em crida molt l’atenció és el Canadà anglès: té un bon equilibri de modernitat, natura i crisol cultural.
11. Un color?
El lila. I després, qualsevol tonalitat de blau. Em sento còmode a la franja esquerra de la radiació visible.
12. Una flor?
En general, m’agraden totes. Potser destacaria les margarides, les flors de gira-sol i, com a element paisajístic, les comunitats de lavanda.
13. Un ocell?
En català ocell i au són sinònims, però en castellà no: pájaros son sólo las aves pequeñas. No sé exactament a quin dels dos grups es refereix la pregunta, així que entre els primers em quedaria amb els puputs, els blauets o alguns picots, tot i que diria que algunes espècies de pingüins (les més hidrodinàmiques i estilitzades) són les meves preferides.
14. Autors preferits en prosa?
No em considero un lector de narrativa (sóc més d’assaig), així que sóc un ignorant en el camp de la literatura on s’expliquen històries de ficció. Sens dubte, l’autor que més he llegit al llarg de la vida ha estat Paulo Coelho, però és d’escriptura fàcil: fa temps, però, que no segueixo el que escriu. Darrerament també he llegit molt a Albert Espinosa, però ja no. El meu escriptor de capçalera els darrers anys segurament és Jose Maria Rodríguez Olaizola sj.
15. Poetes?
Quan era jove em vaig dedicar a llegir molts llibres de Rabindranath Tagore: m’avorrien tant com m’al·lucinava la bellesa de les seves expressions. Desconec l’art de la poesia i només m’hi acosto puntualment.
16. Un heroi de ficció?
M’encanten les pel·lícules de superherois. Si hagués d’escollir un dubtaria entre Batman i Ironman.
17. Una heroïna?
Quan era jove vaig veure una pel·lícula d’anime que em va encantar: Nausicaä de la Vall del Vent: la protagonista seria una bona heroïna. Darrerament Capitana Marvel em va agradar.
18. Un compositor?
Sóc un gran amant de la música, de molts tipus diferents i èpoques. Interpreto que la pregunta es refereix a música clàssica, de la qual, tot i tenir un pare melòman, sóc un ignorant. De cada autor m’agrada alguna obra: actualment qui més escolto és Jules Massanet. D’entre la música instrumental contemporánea a escoltar mentre escric el meu preferit és Ludovico Einaudi.
Nota de l’autor:
Aquest article forma part d’una sèrie dedicada a Marcel Proust.
Si t’interessa, el repàs al qüestionari de Proust s’estén al llarg de 3 articles: el 175, el 176 i el 177. També he publicat 2 articles sobre el famós fragment de la “Magdalena de Proust”: el 271 i el 272.