20. Del bany del Joan al vol de l’Alba

Ahir vam viure una d’aquelles coses que explicarem quan ens fem grans.

En temps de confinament, en Joan Dausà va decidir alegrar-nos el dia fent un miniconcert via InstagramLive. Són d’aquelles coses que et treuen un somriure i uneix tots els membres de la família al voltant d’un iPAD. No sé si tot plegat fou una qüestió d’oportunitat o d’oportunisme, però vull pensar que tenia molt més a perdre que a guanyar. A més, valorant l’espontaneïtat que respira davant la càmera i l’essència de les cançons que ens regala, no tinc dubtes que el concert d’ahir va sorgir del seu cor cap al de tots els que allà estàvem, amb el record explícit per les persones que pateixen i que formen part d’una societat que comença a deixar anar un sospir de llàgrimes...

De vegades ens preguntem què tenim per oferir als altres. I no cal dubtar-hi: tots tenim alguna cosa, un do, que Déu -si hi creieu- ens ha donat. Com a docent, en veus sovint, de dons. Joves que tenen quelcom especial: potser és només a les beceroles, després segur que s’ha de treballar, s’ha de polir, s’ha d’arrelar, s’ha de posar en context... però hi és. D’això alguns en diuen intel·ligències múltiples desenvolupades, potser d’altres habilitats innates... en tot cas, dons. La pena és que tots en tenim de dons, però molts de nosaltres creixem sense saber-los. I això té a veure molt amb l’autoestima de cadascú. A casa nostra ho vivim: fills que neixen coneixent els seus dons, amb alta autoestima, i d’altres orfes de confiança i sense amor envers tot el que són. Els pares no sempre ho fem bé, més aviat sovint ho fem malament. Però no importa: importa que hi siguem. Però, i els docents? També és la nostra tasca ajudar els nostres alumnes a que reconeguin i desenvolupin els seus dons.

En Joan Dausà té almenys un do: és un artista. I no ha dubtat de posar el seu art al servei de la comunitat i això l’honora... i no és la primera vegada. Trobareu en el seu repertori cançons implicades que parlen d'immigrants, de sostenibilitat, de compromís polític, d’oblidats... Jo no comparteixo tot el seu context ideològic, però és que cal fer-ho per gaudir d’unes boniques cançons?... Ens uneix l’amor per les emocions, pels sentiments, i n’hi ha prou. Ahir vaig gaudir del teu concert, Joan, i vaig riure a estones... perquè acabar a la dutxa va ser, si més no, hilarant. Bocatto di cardinale.

I del Joan me’n vaig a l’Alba Saskia, una altra artista. Al 2017 va publicar «Con un par de alas», una novel·la que va escriure quasi d’un «tirón» en un parell de setmanes i on, d’alguna manera, va abocar un bon gruix d’emocions contingudes. L’Alba va aprofitar el seu èxit per explicar al món la seva experiència personal com a persona afectada d’una malaltia minoritària i esdevé, des de llavors, en exemple de senzillesa, proacció i lluita davant l’adversitat. Em vaig comprar la novel·la de seguida que va sortir, però vaig trigar un parell d’anys en trobar el moment adient per llegir-me-la. Dues frases en rescato avui, perquè em semblen ben aplicables a la nostra realitat:

««Estoy ocupada», le dije al baile. «Estoy ocupada», les susurré a los sueños. «Ahora soy yo quien está ocupada», me dice la vida.

Ara que estem aquí, confinats, em sembla que, de vegades, estem vivint com a societat una mica això. Com a societat basada en un model de consum capitalista, vivint aliens a la natura que ens acull, egoistes, on la majoria -que cada vegada ho és menys- sobreviu, però que va deixant a persones pel camí que es converteixen en invisibles i oblidats... em sembla que un agent infecciós microscòpic ha servit per a que la vida ens digui: atura’t, reflexiona, que ara estic ocupada.

Però, l’Alba, lluny de permetre que caiguem en la tristor o en el pessimisme, ens regala la clau per anar endavant (i ara, per créixer en aquest temps de confinament): «A mí me gustaría tener dos alas en la espalda, o en el corazón, para hacer de lo cotidiano un vuelo.» Doncs, no cal dir res més, oi? Fem d’allò quotidià un vol.

p.d. En Joan Dausà publicava el dia després el concert.

Nota de l’autor: aquest article forma part d’una trilogia sobre Joan Dausà. Si et ve de gust, els articles que en formen part són “Ara som gegants”, “Del bany del Joan al vol de l’Alba” i “Obriu-me el cap”. També faig referència a una cançó del Joan a “Conviure amb l’incertesa (1)”.