204. Calendaris artificials

M’he assabentat que la nit de divendres a dissabte s’ha celebrat el Principi del Nou Any Jueu, el Rosh Hashaná, que comença amb l’aparició de la primera estrella a la nit. Enguany els jueus han entrat, doncs, a l’any 5781, a comptar des del suposat naixement d’Adan i Eva. Aquest esdeveniment cultural i religiós em fa pensar en moltes coses, però especialment en l’artificialitat del calendari i la mesura del temps. Jo diria que és àmpliament acceptat que el llibre del Gènesi és escrit en clau mítica, i que s’arrela a les tradicions de les diverses cultures del Creixent Fèrtil. Per què, doncs, continuar comptant el temps d’aquesta manera si és evident que no hi ha una correspondència històrica amb els fets descrits a l’Antic Testament? D’altra banda, com deu ser viure i regir-se pel calendari jueu enmig del calendari gregorià que domina en els països on viuen immerses la majoria de les poblacions jueves? Dit d’una altra manera, per a mi és fàcil perquè jo obvio altres calendaris que no em són importants i em regeixo pel que domina a la societat occidental. Però, ells han de conviure entre dos calendaris i, d’alguna manera, entre dos móns. 

La celebració actual dels jueus m’ha fet mirar als xinesos. A la Xina es segueix el nostre calendari gregorià, però el calendaritradicional xinès, també anomenat agrícola o Ying es manté per celebracions anuals de país i he llegit per decidir quan casar-se. Pels que segueixen el calendari xinès, que no és solar sinó lunar, ens trobem vivint a l’any 4718. El seu recompte comença amb l’inici del regnat de Huangdi, l’Emperador Groc, un personatge mitològic que se suposa va introduir en la societat xinesa l’ús de l’arc i la fletxa, l’escriptura, els carros i els vaixells de fusta. Sent mitològic no va existir mai, així que, de nou, ens trobem que tota una cultura i societat mesuren el temps basant-se en un esdeveniment inventat.

Posats, podem fer una ullada al món islàmic. El calendari islàmic, musulmà o Hijri comença a comptar des de l’Hègira, la fugida de Mahoma a Medina, on es va crear la primera comunitat de creients de la nova religió: almenys un fet històric on començar a comptar, en un calendari que també és lunar. Segons aquest, estem en el 1441. I n’hi ha molts més: només a l’Índia llegeixo que n’hi havia 30 de diferents i que es van uniformitzar en el que es considera el calendari hindú o Panchanga. I que n’hi ha un altre bengalí, només seguit a Bangladesh i algunes zones de l’Índia. Podria seguir. 

El calendari gregorià, el nostre, és hereu del julià, imposat per l’emperador romà Juli Cèsar l’any 46 a.C, que al mateix temps, era una modificació del romà, que començà a comptar des de la fundació de Roma. Ja amb la influència del cristianisme, l’any 532 l’Església va decidir començar l’any l’1 de gener, però no tots els països d’Europa Occidental el van seguir: fins el segle XVII no es va imposar aquesta data com a inici de l’any a tota Europa. D’altra banda, en aquella mateixa època es canvià la referència de la fundació de Roma en el calendari per la suposada data del naixement de Crist. Aquesta data fou estimada per un monjo romanès de nom Dionís l’Exigu, basant-se en fonts històriques diverses, allà pels anys 526-530, en època del papa Bonifaci IV. I per això nosaltres considerem que vivim en l’any 2020. Només al segle XVII s’eliminà qualsevol referència al calendari romà i s’utilitzà la terminologia «abans de Crist» i «després de Crist». Llegeixo a la web de la National Geographic Society que hi ha prou dades històriques per creure que el naixement de Jesús de Natzaret fou, almenys, quatre anys abans. Així, doncs, hi ha un fet històric com a base del nostre recompte, però amb data d’inici errònia.

Entre les curiositats addicionals de la història que he trobat per copsar l’artifici dels calendaris, destacable és que amb l’adopció del calendari julià el primer any d’aquest (i només el primer) fou de 445 dies, suposadament per corregir els desfasaments de l’anterior calendari. També quan s’adoptà el calendari gregorià, en la mateixa línia, es van eliminar 10 dies del calendari de l’any 1582, de manera que el 4 d’octubre va ser seguit del 15 d’octubre. Curiosament en aquesta històrica data (4/10) va morir Santa Teresa de Jesús, i seguint el costum de l’època d’enterrar-se el dia després (com així va ser) va ser enterrada 11 dies després segons el calendari. Capritxos de la història. Tot plegat, un bany d’humilitat per a tots i un avís de l’artificialitat de tot plegat. Vivim en l’any 2020, el 5781, el 4718, el 1441, i en molts altres més, i en realitat, en qualsevol. Res és per sempre, res és invariable. Donem a tot el seu just valor en la seva justa mesura.

Nota de l’autor: aquest article forma part d’una sèrie sobre “El pas del temps”. Si et ve de gust llegir la resta d’articles que la composen, en formen part: (1) Una data artificiosa; (2) Més sobre el pas del temps; (3) Sobre la mort i els cementiris; (6) El valor de les paraules, el valor de la mort; (82) Preses de la pressa; (83) Aniversari feliç; (204) Calendaris artificials; (240) L’artificialitat del calendari; (265) Culte al temps; (279) Traficants de temps.