725. L'amistat i Marina Garcés (1)
Durant aquests mesos d’estiu, la Marina Garcés ha participat els dijous en un programa de ràdio per reflexionar sobre diferents vessants de l’amistat. El resultat són 6 càpsules que adjunto (hi podeu accedir clicant els títols de les píndoles) i de les quals faig algunes anotacions i vaig fent recerca a la Xarxa. Aprofito per fer una relectura de tots els escrits personals en els quals faig referència al pensament de la Marina, que ja són uns quants.
Píndola 1.
L’amistat pura és una relació lliure. Per què no celebrem l'amistat amb la mateixa energia frenètica amb la que celebrem l'amor? Tenim molt a celebrar.
Píndola 2.
Diu Gilles Deleuze que l'amistat és un assumpte de percepció d'un encant que l'altre te. L'amistat ens permet captar la font de la bogeria de l'altre (el seu encant). La capta, però no la captura.
Píndola 3.
Les relacions comencen i acaben, neixen i moren, i això no ens ha de preocupar profundament. En aquesta línia, una preciosa reflexió sobre l’amistat de Nietzsche, tenint en ment a Richard Wagner: “Amistad de estrellas” a La Gaya Ciencia (1882)
“Eramos amigos, y nos hemos vuelto extraños. Pero está bien que así sea, y no queremos callar ni escondernos como si tuviéramos de qué avergonzarnos. Somos dos navíos, cada uno de los cuales tiene ruta y rumbo diferente; podemos tal vez cruzarnos y celebrar juntos una fiesta como ya lo hicimos. Estaban los navíos tan tranquilos en el mismo puerto, bañados por el mismo sol, que cualquiera creería que habían llegado a su destino y que tenían un destino común. Mas luego la fuerza omnipotente de nuestra misión nos separó, empujándonos por mares distintos, bajo otros rayos de sol, y acaso no volveremos a encontrarnos o quizás sí; pero no nos conoceremos, porque nos habrán transformado otros mares y otros soles. Una ley superior a nosotros quiso que fuésemos extraños el uno al otro, y por eso nos debemos respeto y por eso quedará más santificado todavía el recuerdo de nuestra amistad pasada. Existe probablemente una enorme curva invisible, una ruta estelar, donde nuestros senderos y nuestros destinos están inscritos como cortas etapas: elevémonos por encima de este pensamiento. Pero nuestra vida y nuestra vista son demasiado cortas para que podamos ser más que amigos en el sentido de aquella elevada posibilidad. Por eso queremos creer en nuestra amistad de estrellas, aun en el caso de que fuésemos enemigos en la tierra.”
Píndola 4.
Camaraderia (companyonia) ve etimològicament de cambra, d'habitació: els camarades són literalment companys d'habitació. Les relacions de camaraderia són relacions d'aixopluc, de refugi i de suport: en un món ple d’injustícies i tan vulnerables com fràgils que som, ens calen bons companys de viatge.
Nota de l’autor: aquest escrit forma part d’una sèrie sobre el pensament de la Marina Garcés. Si en vols fer una ullada en formen part el 44, el 45, el 192, el 217, el 220, el 241, el 395, el 725 i el 726.