690. Sobre l’avaluació formativa (3)
Tercera entrega al voltant del llibre “La evaluación formativa: Estrategias eficaces para regular el aprendizaje” de Mariana Morales Lobo i Juan G. Fernández Fernández. Escriure les dues primeres m’ha servit per començar un camí personal que no vull deixar, però també per rebre un parell de comentaris de companys, amics i lectors. Aquesta retroalimentació és d’agraïr: gràcies. També vull aclarir, abans de seguir endavant, que una de les virtuds d’aquest llibre ha estat portar-me a situacions concretes, a la quotidianitat de l’aula, per ajudar-me a fer-me preguntes. De vegades, escoltar a “experts” educatius em porta a llacs de boniques paraules de significats buits on no tinc ni ganes de banyar-me.
Del capítol 2 “¿Qué hemos aprendido sobre la evaluación en los últimos años?” rescato aquest paràgraf:
“Introducir herramientas variadas (rúbricas, principalmente) para calificar, que se combinan con pruebas escritas tradicionales, permiten calificar actividades nuevas como exposiciones orales, murales, vídeos, maquetas, etc., producidas por el alumnado. En algunos casos, la rúbrica se emplea también al principio de la actividad para compartir los criterios con los alumnos. A veces, sirve para que los docentes de un mismo equipo consensuen los criterios de calificación, del mismo modo que acuerdan poner el mismo examen, aunque luego la aplicación la haga cada uno a su manera. No obstante, esto no supone un cambio significativo en el foco de la evaluación; ni suele ir seguido de análisis y toma de las consecuentes decisiones. En cambio, sí ofrece una respuesta a los centros que introducen cambios en su metodología y se dan cuenta de que no pueden seguir calificando solo con unas pruebas escritas individuales. Se trata de una innovación que ha afectado principalmente a la evaluación sumativa.”
Hem diversificat l’avaluació sumativa i això és una millora. Ara no només comptem per a la nota els controls, sinó les exposicions orals, els vídeos, els murals, els treballs manuals… jo mateix també avaluo els comentaris que em fan a articles de divulgació, la participació a l’aula i els dossiers de treball. D’això en certa manera en diem mesures universals d’atenció a la diversitat, que permeten tirar endavant acadèmicament a un bon gruix d’alumnat que, sense això, segurament no superaria les matèries o entraria en dinàmiques psicològiques d’imprevisible pronòstic. Jo he optat conscientment per treballar fonalmentalment l’emoció per la matèria i l’esperit de treball a l’aula, però irremediablement he deixat enrere altres aspectes que, potser per d’altres companys, són imprescindibles. En tot cas, tot això va de qualificació, d’avaluació sumativa, res a veure amb el que ens interessa aquí. On és l’avaluació formativa? Cada vegada més penso que la millor metàfora de l’avaluació formativa són els llibres d' “On és Wally?”.
Jo vull ser una mica més optimista que els autors del llibre: les rúbriques, tal com s’utilitzen moltes vegades, són eines d’avaluació híbrida: sumativa i formativa. Habitualment, el professorat les utilitza per valorar la tasca de l’alumnat, transformant uns ítems qualitatius en uns valors quantitatius, de la mateixa manera que ho fan les rúbriques de Google Classroom: avaluació sumativa pura i dura. Però, molts docents han compartit prèviament als seus alumnes les rúbriques, i fins i tot, potser, les han explicat a l’aula: possibiliten almenys que l’alumnat més interessat pugui fer-se autofeedback durant el procès. El quid de la qüestió és que en l’avaluació formativa hauríem d’assegurar que tot l’alumnat utilitza la rúbrica durant el procès per tal de reorientar o confirmar el seu procés d’aprenentatge. I, sí, entre allò habitual a les aules i això darrer, hi ha un abisme.
Acabo avui amb una frase del capítol 3 “Propósito de la evaluación formativa”.
“El examen no es un veredicto, sino un alto en el camino.”
El control és l’estrella de l’avaluació sumativa. Però, jo mateix ja fa uns quants anys, vaig qualificar durant un curs als meus alumnes sense fer-los controls; i penso, sincerament, que no ho vaig fer malament. Així, doncs, el control no és ni tan sols una eina imprescindible per aquest tipus d’avaluació. La idea que s’expressa té molt més de context si recordem que els estudis indiquen que l’alumnat quan rep un control corregit no fa cas dels comentaris del professor si hi ha una nota numèrica: feina perduda. Per això, possiblement, avui dia molts professors corregim numèricament però sense afegir comentaris a les errades: jo mateix a Biologia no ho faig, tot i que encara sí a Física i Química, perquè aquesta última sento que requereix un canvi de mentalitat que cal acompanyar amb més intenció. El que jo sento, però, no té res a veure amb els resultats que obtinc amb la meva manera de fer. Diferent és quan un alumne et demana revisar el control, i llavors allà sí hi ha un diàleg entre professor i alumne de manual que val tot l’or del món: però és clarament anecdòtic, tenint en compte el gruix d’alumnes que tenim.
Total, que per anar bé, els controls s’han de corregir sense posar nota i permetre que siguin “un alto en el camino”: és a dir, que l’alumne els utilitzi com a feedback pel seu aprenentatge. A aquesta idea ja vaig arribar el curs passat, i en un parell d’ocasions personalment vaig incentivar que l’alumnat treballès els errors que havien fet en els controls: aquest treball posterior es tancava amb una entrevista personal on revisàvem plegats aquesta complementació. Com a experiència, per a l’alumnat i per a mi, brutal. Però no va ser una mesura universal, i exitosa potser en una vintena d’alumnes, va suposar una càrrega de feina enorme. Així, doncs, arribem a un punt on sé el que funciona i m’agrada, però ho haig de transformar per a què sent universal pugui ser viable. I alhora, per a què sigui tot més fructífer, haig d’eliminar el valor quantitatiu del control, per a què aquest esdevingui un punt i seguit d’aprenentatge i no un punt i final. Sembla impossible, però veig la llum al final del túnel.
Nota de l’autor: aquest article forma part d’una sèrie sobre l’avaluació formativa. Per si són del teu interés, els articles són els següents: 688, 689, 690, 691, 692, 693, 694, 772, 785, 786 i 840.