786. Sobre l’avaluació formativa (10)
Per tenir una visió general del que ha passat a Biologia de 3r d’ESO no només em centro en els continguts assolits: vull fer també una ullada dels comentaris que fan sobre material de divulgació que els comparteixo i també valorar com ha anat la nova estratègia de valoració del seu dossier de treball.
Sobre el primer, escullo a l’atzar 2 dels 14 comentaris que han hagut de fer aques trimestre (un dels primers i un dels darrers). Les conclusions que en trec són positives: l’alumnat hi participa i jo aconsegueixo el que em proposo. Els comentaris especialment bons (de 5 punts) poden millorar si recordo quin és el criteri per assolir un 5.
Sobre els dossiers. He volgut provar l’autoavaluació i la coavaluació mitjançant Corubrics (una eina automatitzada de Jaume Feliu), després de donar i explicar als alumnes una llista de verificació amb tots els ítems que faria servir per valorar la seva feina. És la segona vegada que faig ús d’una llista de verificació i no en veig més que coses positives: trobo que és una manera de guiar l’alumnat molt més clara i concisa que una rúbrica.
Amb mitja hora amb accés a un ordinador els alumnes foren capaços d’autoavaluar-se i coavaluar un company seguint un qüestionari amb més de 100 ítems d’una llista de verificació. Després el programa gestiona uns informes personalitzats que s’envien per correu electrònic on s’especifica tot allò que el dossier no compleix, segons ells mateixos i segons un company. Fins aquí fantàstica l’eina.
S’insisteix molt entre docents que l’autoavaluació i la coavaluació no s’utilitzin per qualificar els alumnes, sinó merament amb caràcter formatiu. Jo, però, vaig voler obtenir-ne unes qualificacions: amb quinze minuts és possible transformar el full de càlcul receptor de la informació per obtenir-les. Així que vaig incloure com a qualificacions de cada alumne la seva pròpia autoavaluació i també la coavaluació: la comparativa de les dues mostra que varien molt poc i que si s’inclouen les dues, la mitjana és el resultat final: una mitjana encara redueix molt més les possibles diferències. Només he hagut de comprovar 8 dossiers on la diferència entre l’autoavaluació i la coavaluació era superior a dos punts. Com que el meu objectiu al fer ús de Corubrics era fonalment incloure a l’alumnat en el procés d’avaluació, però també volia aprofitar per reduir la meva càrrega de treball, vaig pensar que era una bona idea convertir els valors de Corubrics en un punt de partida, i que qualsevol alumne amb menys d’un 8 de nota podia fer els canvis oportuns seguint l’informe final de Corubrics i tornar a entregar el dossier per a què jo li millorés la nota. I així ho he fet amb qui ha volgut: més o menys, 1 de cada 7 alumnes.
Aquí hi ha una taula amb les notes de l’autoavaluació:
De moment, això és tot.
Nota de l’autor: aquest article forma part d’una sèrie sobre l’avaluació formativa. Per si són del teu interés, els articles són els següents: 688, 689, 690, 691, 692, 693, 694, 772, 785, 786 i 840.