785. Sobre l’avaluació formativa (9)
Doncs, ja hem acabat la primera avaluació. He volgut obtenir una panoràmica de com ha anat la cosa a Biologia de 3r (on he fet més canvis cap a una avaluació formativa), recollint les dades en unes taules: la primera és en nombres absoluts, la segona en percentatges.
Cal aclarir prèviament que el primer control que faig d’un objectiu és de tipus test, amb poques preguntes de resposta directa i moltes on cal aplicar el que s’ha après. En canvi, els controls de recuperació són controls d’escriure, amb majoria de preguntes de resposta directa o de raonament explicades a l’aula.
Conclusions:
Massa alumnat no assoleix cadascun dels objectius: entre el 30 i el 40% dels alumnes. L’únic objectiu amb dades acceptables és l’objectiu 3 que era d’anatomia del digestiu: l’anatomia (encara que inclogui quasi 20 noms diferents) no porta gaire a error i és relativament fàcil d’estudiar. La resta són objectius que requereixen no només estudi, sinó també de capacitat de reflexió i de relació. I això no s’aprèn d’avui per demà. Aquesta decepcionant dada tampoc, però, em treu la son del tot... que l’alumne aprengui no és la meva única prioritat: també ho és que descobreixi les meravelles del seu cos, que raoni a l’aula, que entengui que el disseny del cos respon a unes necessitats, etc. i penso que això, amb el tipus de sessions que fem ho assolim àmpliament. Tot i així, no em quedaré amb els braços creuats.
Introduir la possibilitat de fer voluntàriament un tipus de treball que no és més que una reflexió posterior al control, no repercuteix especialment en la millora de l’èxit acadèmic per aquells que han suspès (només entre el 10 i el 20% dels alumnes aproven després, i no tots han fet aquest treball voluntari), sinó més aviat serveix per a què els alumnes que ja en saben una mica reflexionin sobre els seus errors. Així, fer més controls no esdevé una pràctica especialment exitosa per reduir el fracàs en assolir un objectiu: els segons o tercers controls, en les condicions actuals, no ajuden especialment. En aquest sentit sembla més lògic limitar la possibilitat de fer aquest tipus de treball autoreflexiu a només l’alumnat que ha obtingut per a un objectiu entre el 50 i el 70% de respostes correctes, de manera que fer-lo els ajuda a reflexionar sobre les pròpies errades i possibilita que aprenguin una mica més. D’aquesta manera també segurament evitaré la majoria dels treballs mal executats: es corrobora que hi ha alumnes que no se’n surten en fer un treball com el que proposo, perquè necessiten quelcom més mastegat i amb més suport. Així faré durant aquest segon trimestre.
D’altra banda, davant d’aquestes conclusions, em replantejo una proposta d’acció per aquells alumnes que han fallat més del 50% d’un objectiu:
(1) Fer una sessió de recuperació on jo els recordi amb detall quins són els continguts implicats en aquest objectiu i els raoni els errors més habituals: com que tinc una estadística de cada pregunta del control ho puc gestionar amb facilitat.
(2) Organitzar una sessió d’estudi específic per aquell objectiu.
(3) Convocar un únic control de recuperació després dels punts 1 i 2.
Nota de l’autor: aquest article forma part d’una sèrie sobre l’avaluació formativa. Per si són del teu interés, els articles són els següents: 688, 689, 690, 691, 692, 693, 694, 772, 785, 786 i 840.