694. Sobre l’avaluació formativa (7)

Setena i darrera reflexió al voltant del llibre “La evaluación formativa: Estrategias eficaces para regular el aprendizaje” de Mariana Morales Lobo i Juan G. Fernández Fernández.

Una de les coses que més clarament he sentit al llegir el llibre és que havia de millorar la captació d’informació diària a l’aula. Les meves classes solen ser molt participatives i sovint ens sortim del “guió” perquè les preguntes dels alumnes flueixen. Aplico ja fa uns anys el que proposen els autors de limitar aixecar la mà a l’aula per respondre (només l’aixequen per preguntar): em molestava que sempre parlaven els mateixos. Utilitzo un sistema de targetetes que em serveix per anar preguntant a tot l’alumnat i anotar-me si entenen el que estem fent en aquell moment o no. Em consta que hi ha sistemes digitals per fomentar la participació a l’aula, però jo ja faig servir canó i ordinador habitualment i em satura estar pendent de més dispositius tecnològics. Com que participen molt ja sé habitualment si, en general, em segueixen o no, si s’entèn o no el que estem fent. Però llegint el llibre em convenço que el que necessito és un sistema universal que reculli info sovint de cadascun dels meus alumnes. Ja fa uns anys acabava la classe amb el que anomenava “Les 3 preguntes”: els alumnes tenien ja tallats uns papers petitons on posaven el seu nom i la resposta a 3 preguntes que els feia en els darrers dos minuts de la classe. Em semblava una manera de fomentar l’estudi diari de l’alumnat, d’anar repassant vocabulari i de saber com estava cada alumne: hi havia un rànquing que s’anava actualitzant i això fomentava una certa competició sana entre tots. Penso que la mateixa idea amb un sentit i ús més formatiu podria ser una bona pensada. En tot cas, per reduir la càrrega de correcció i treball que pot suposar (posem que si es fa manual i participen 150 alumnes, només la correcció requreix 1h30’ cada vegada que es fa) he pensat en fer servir un sistema digital, però que no requereixi dispositius electrònics en l’alumnat: quan més senzill millor. Ja fa uns anys vaig sentir a parlar de Plickers, i l’any passat un company dels més joves en va fer ús (beneïda joventut!). Per això he contactat amb ell i m’ha il·lustrat dels pros i contres d’una eina que assegura és fantàstica: m’hi fico de cap!

Arribats a aquest punt, encara no hem parlat de l’estratègia formativa que més em va agradar el curs passat i que en 7 articles que porto hi he passat de puntetes. El meu excompany i amic @felixpardova ho insinuava l’altre dia: penso en el mentoratge. L’acció portada a terme el curs passat que més vaig gaudir i que més formativa va ser fou la revisió conjunta professor-alumne dels treballs post-controls. Però és inviable, com ja he dit, si la vull universal i freqüent. I si organitzo un mentoratge entre iguals? Potser en grups de tres? Puc deixar 10 minuts cada dues setmanes perquè parlin entre ells els membres de cada grup: que comparteixin les dificultats que han tingut durant les darreres sessions, que revisin la seva tasca i es puguin ajudar, que tinguin una petita fitxa que m’hagin d’omplir per informar-me. A més del feedback individual amb Plickers, el fet que l’alumnat pugui compartir entre ells i amb mi com viuen la quotidianitat de l’aula em sembla molt interessant. I em suposa només la “pèrdua” d’una hora i mitja de classe al trimestre, que pot revertir molt profitosament.

I fins aquí he arribat. És moment de rellegir aquesta sèrie d’articles i llistar les mesures que he decidit implementar el proper curs per tal de ser més formatiu i menys qualificador:

• Refer el document informatiu de principi de curs per als alumnes i per a les famílies, de manera que inclogui tres coses: uns continguts clars de la matèria, uns criteris d’avaluació i uns criteris de qualificació. Que l’avaluació es basi tant com sigui possible en els criteris d’avaluació i no tant en instruments de qualificació. Que la basada en criteris d’avaluació tingui en compte, simplement, si estan assolits o no al final del trimestre. Que tot plegat intenti passar d’una cultura del compliment a una cultura de l’aprenentatge.

• Tasca que demano, rúbrica associada que comparteixo a priori. Sempre que sigui possible, que les activitats es puguin reentregar.

• Dissenyar els controls per valorar objectius dels criteris d’avaluació formativa: de fet, quan l’alumnat em demana què entrarà, recordo no només els continguts sinó també els criteris d’avaluació que es valoraran. Corregeixo el control, amb un feedback que faci pensar. Quan torno el control no dono cap nota i afegeixo un informe amb el grau d’assoliment de cadascun dels criteris d’avaluació valorats en la prova. Tots els apartats en els que no han obtingut un 70% d’assoliment (dos terços bé) requereixen d’un treball posterior.

• Durant les classes, continuar amb el sistema de targetetes per fomentar la participació de tot l’alumnat a l’aula i anar veient com respiren. Acabar cada classe amb alguna pregunta i fer ús de Plickers per recollir un feedback diari individualitzat.

• Organitzar grups de 3 que puguin cada dues setmanes interaccionar entre ells 10 minuts per a què comparteixin les dificultats que han tingut durant la setmana, i omplin una fitxa de revisió.

No puc dir que no tingui feina ja per fer: per portar-ho a terme al setembre ja m’hi puc posar ara. En quatre mesos fem una primera revisió de tot plegat. Que tot sigui pel bé de l'alumnat.

Nota de l’autor: aquest article forma part d’una sèrie sobre l’avaluació formativa. Per si són del teu interés, els articles són els següents: 688, 689, 690, 691, 692, 693, 694, 772, 785, 786 i 840.