187. Una meravella de món

M’assabento que els cristians celebren el dia 1 de setembre la Jornada Mundial de pregària per la creació, i l’allarguen fins el 4 d’octubre, festivitat de Sant Francesc d’Assís (potser el sant més compromès amb la natura i el medi ambient) amb un període d’oració i reflexió que anomenen Temps de la Creació. 

No sóc conscient d’un interès real de la comunitat catòlica per l’ecologia i sostenibilitat del nostre planeta fins l’arribada del Papa Francesc. Em penso que, fins i tot, històricament hi ha un abans i un després de la seva encíclica Laudato si del 2015, refermada en gran mesura en les reflexions pròpies del Sínode per a l’Amazonia del 2019. D’alguna manera, em sembla que el Papa Francesc ha canviat la mirada als feligresos donant a entendre que una opció religiosa a la vida no pot centrar-se només en les tradicionals qüestions teològiques i rituals, sinó que ha de ser integral. En un context més global, personalment crec que tot a la vida hauria d’estar integrat en tothom, explicar una mateixa història i mantenir una coherència vital. En aquest sentit, el darrerament més utilitzat concepte de «casa comuna» ens ajuda a comprendre aquesta globalitat i també a copsar que les qüestions naturals i tecnològiques implicades directament en les diferents problemàtiques mediambientals tenen també impressionants conseqüències socials. I davant de tot plegat, és necessari utilitzar el lliure albir per exercir la nostra responsabilitat personal. Ho podem fer si professem una religió i si no la professem: el planeta plora per tots i per a tots. 

M’agrada, doncs, que existeixi aquesta iniciativa, tot i que no sé si té el ressò que hauria de tenir: com a tot arreu, el dia a dia és complex i sovint les coses importants s’acaben oblidant en benefici dels focs que cal apagar. És aquesta, a més, una iniciativa cristiana ecumènica, doncs llegeixo que històricament es començà a l’Església Ortodoxa Oriental el 1989, s’afegiren altres Esglésies Europees l’any 2001 i finalment s’hi adherí l’Església Catòlica el 2015. Fins i tot una cosa tan lúcida i lògica va necessitar d’una bona pila d’anys per a què es possessin d’acord totes les jerarquies cristianes: passen els anys i continuo pensant que el fet que existeixin diferents Esglésies cristianes diu molt de les seves institucions. Per tot plegat, una celebració comuna em sembla un encert i una ocasió per felicitar-se.

Tots en realitat necessitem d’un temps per meravellar-nos del món en el que vivim. Penso imprescindible que tots fóssim conscients de tantes i tantes expressions d’aquesta bellesa: el món natural és un món màgic que impressiona. I envoltar-nos de parets i artificis no ajuda a percebre aquest ventall de miracles que en diem formes de vida. I viure aliens al món natural ens aparta poc a poc dels ritmes naturals que ens donen l’energia per ser més humanitaris. Ens cal un temps. 

Conscients de la majestuositat de l’Univers i del planeta Terra on vivim, la preservació hauria de ser en una vessant més pràctica, una actitud innegociable. D’exemples de la manca d’aquest compromís vital en trobaríem centenars, molts relacionats amb diferents pràctiques contaminants de la casa comú on vivim. En realitat, però, quan parlem de contaminació no només hauríem de parlar de responsabilitats individuals, sinó que també hauríem de considerar-ne d’altres col·lectives, com les responsabilitats empresarials, les socials i les governamentals. Avui, per completar aquest escrit, us comparteixo una notícia que vaig rellegir l’altre dia, a propòsit d’un petit exemple concret: la contaminació per òxids de sofre i de nitrogen produida pel tràfic marítim turístic.

Una dada que impressiona: els creuers de luxe d'una sola companyia, Carnival Corporation, van emetre en un any 10 vegades més òxids de sofre que els 260 milions de cotxes que hi havia a Europa el 2017. I els d’una segona companyia, Royal Caribbean Cruises, van emetre’n també 4 vegades més. Pel que fa als òxids de nitrogen, alliberaren un equivalent al 15% dels que deixen anar els automòbils. Per flipar, oi? Habitualment quan pensem en contaminació de vehicles pensem en els terrestres, i oblidem els més contaminants actualment, que són els aeris i els marítims. El mateix estudi que va destapar aquestes dades afirmava que actualment ja existeix la tecnologia que permetria erradicar totes les emissions en els ports i en alta mar. Així, doncs, en la meva reflexió avui insisteixo en la nostra actitud individual quotidiana, però és evident que per solucionar els problemes del nostre món falten també decisions polítiques valentes que empenyin a adoptar a les companyies les mesures tècniques ja disponibles. Mentrestant, només ens queda el vot a les propostes polítiques més sensibles, el recolzament de campanyes ciutadanes en relació i, en això concretament, el compromís personal de no comprar passatges per a creuers que no siguin respectuosos mediambientalment: la coherència vital no va només de separar les deixalles i celebrar el Dia de la Terra amb una foto a Instagram; sinó també de prioritzar unes activitats i unes compres o unes altres en relació directe a uns valors humans.

Nota de l’autor: aquest article forma part d’una sèrie sobre el llegat del Papa Francesc. Si et ve de gust, la col·lecció la formen: el 5 , el 7 , el 18 , el 37, el 130, el 184, el 187, el 212, el 217, el 285, el 520, el 742 i el 743.