212. Traduccions

El Papa Francesc ha publicat una carta apostòlica amb títol «Scripturae sacrae affectus» en el XVI centenari de la mort de Sant Jeroni (del segle IV dC). 

Me la llegeixo amb la curiositat de saber sobre Eusebi Jeroni Sofroni, un dels considerats Doctors de l’Església cristiana, conjuntament amb Agustí, Ambrosi i Gregori Magne. El seu principal valor fou el d’esdevenir traductor i comentarista de la Bíblia. Durant uns anys va viure com un eremita en el desert, però després va trobar el valor de la vida en comunitat i en fundà unes quantes: «La Biblia ha sido escrita por el Pueblo de Dios y para el Pueblo de Dios. Sólo en esta comunión con el Pueblo de Dios podemos entrar realmente, con el “nosotros”, en el núcleo de la verdad que Dios mismo quiere comunicarnos». Escriu el Papa Francesc que “Lo que enfatizaba Jerónimo de las Escrituras era el carácter humilde con el que Dios se reveló, expresándose en la naturaleza áspera y casi primitiva de la lengua hebrea, comparada con el refinamiento del latín ciceroniano. Por tanto, no se dedicaba a la Sagrada Escritura por un gusto estético, sino porque lo llevaba a conocer a Cristo.” I més endavant afegeix:

“El fruto más dulce de la ardua siembra del estudio del griego y el hebreo, realizado por Jerónimo, es la traducción del Antiguo Testamento del hebreo original al latín. Hasta ese momento, los cristianos del imperio romano sólo podían leer la Biblia en griego en su totalidad. Mientras que los libros del Nuevo Testamento se habían escrito en griego, para los del Antiguo existía una traducción completa, la llamada Septuaginta (es decir, la versión de los Setenta) realizada por la comunidad judía de Alejandría alrededor del siglo II a.C. Para los lectores de lengua latina, sin embargo, no había una versión completa de la Biblia en su propio idioma, sino sólo algunas traducciones, parciales e incompletas, que procedían del griego. Jerónimo, y después de él sus seguidores, tuvieron el mérito de haber emprendido una revisión y una nueva traducción de toda la Escritura. Superados algunos rechazos iniciales, la traducción de Jerónimo se convirtió inmediatamente en patrimonio común tanto de los eruditos como del pueblo cristiano, de ahí el nombre de Vulgata. La Europa medieval aprendió a leer, orar y razonar en las páginas de la Biblia traducidas por Jerónimo. La Sagrada Escritura se convirtió así en una especie de “inmenso vocabulario” (P. Claudel) y de “Atlas iconográfico” (M. Chagall) del que se han nutrido la cultura y el arte cristianos».

Així, doncs, entenc que la tasca de Sant Jeroni fou vital per construir les arrels de la nostra cultura, al fer accessible al poble quelcom que no ho era, almenys fins el segle XVII: el valor, doncs, és incalculable. A més, però, pensar en la seva tasca i pensament m’emfatiza el valor que hauria de tenir la Bíblia en el pensament cristià davant, per exemple, la tradició popular o les interpretacions de la Jerarquia. Penso en el valor del «Sola Scriptura» dels cristians protestants. En tot cas, i ho dic no pensant només en persones religioses, el camí que va iniciar Sant Jeroni permet que ara qualsevol persona pugui llegir (si vol) una versió dels llibres jueus i cristians força propera a l’original, accedint a una font de reflexió personal i comunitària quasi inesgotable.

Al mateix temps penso en tantes coses que ens perdem per no trobar algú que ens les tradueixi. De tant en tant he trobat llibres que m’atrauen per la novetat de les propostes o per la saviesa de petits fragments que no he adquirit per no estar escrits en una llengua materna que em permeti absorbir-ne tot el valor. D’altres vegades he trobat joies de fa ja dècades que no han estat traduïdes i no puc entendre com ningú ha volgut posar-hi remei: serà qüestió de diners, suposo. Alhora he conegut traduccions fetes amb poca professionalitat i cap interès en recollir no només les paraules sinó també el sentit i el context: estem a les mans d’estranys que esperem que facin el seu treball amb tot l’amor que nosaltres després posarem en llegir-los. Com d’important i essencial és la tasca d’aquells que ens tradueixen i així ens fan arribar els missatges d’altres que no parlen la nostra llengua! Ara mateix estic llegint un llibre d’un escriptor persa: en el pròleg ja s’avisa al lector de les dificultats que hi ha hagut amb la traducció per no deixar les paraules buides de sentit i context: quina tasca tan encomiable! Una de les persones que segueixo a Twitter de fa anys és traductora de l’alemany i per ella conec que el món editorial no sempre té cura dels traductors: una pena. La comunicació verbal, oral i escrita, té aquest hàndicap: dues persones no s’entenen si una no vol, o una tercera no els fa d’intèrpret.

Nota de l’autor: Aquest escrit forma part d’una sèrie sobre Sants de la Història al qual pertanyen articles sobre Gregori Magne, Sant Ambròs i Sant Jeroni.

Nota de l’autor: aquest article forma part d’una sèrie sobre el llegat del Papa Francesc. Si et ve de gust, la col·lecció la formen: el 5 , el 7 , el 18 , el 37, el 130, el 184, el 187, el 212, el 217, el 285, el 520, el 742 i el 743.